L'expressió de la dona és de concentració en el què està escoltant, en una mirada més detinguda diria que està acotant el cap tot assumint que no hi pot fer res, quan no és un all és una ceba, quan no és una catenària, és un despreniment, els usuaris ho pateixen dia a dia. Ella surt de la foscor, avui, demà possiblement s'hi tornarà a trobar.ç La fotografia, magnífica.
Eres un maestro haciendo surgir a tus personajes de las sombras
ResponEliminaL'expressió de la dona és de concentració en el què està escoltant, en una mirada més detinguda diria que està acotant el cap tot assumint que no hi pot fer res, quan no és un all és una ceba, quan no és una catenària, és un despreniment, els usuaris ho pateixen dia a dia.
ResponEliminaElla surt de la foscor, avui, demà possiblement s'hi tornarà a trobar.ç
La fotografia, magnífica.
Una abraçada.
Eso es aprovechar bien la luz! Magnífica Josep!
ResponEliminaUn abrazo
Menuda aparición.Te las encuentras todas.
ResponEliminaBesos.
No sólo hay obras, también hay una chica monísima que "pasaba por allí" como la de Aute.
ResponEliminaResurge de la sombra para encontrar con la dura realidad.
ResponEliminaBesos
Que buena luz, la posición inclinada de la cara de la chica, me gusta mucho, tiene un punto abstracto formado por la luz que me atrae.
ResponEliminaFantàstic clar-obscur :))
ResponEliminaI el color penso que és una encertada decisió.
Una abraçada Josep.