 |
| Pati del Centre de Cultura Contemporània, Barcelona |
dimarts, 30 de setembre del 2014
dilluns, 29 de setembre del 2014
EFECTE PAPALLONA
 |
| Casa Fajol, carrer de Llançà 20, Barcelona |
La Casa Fajol, coneguda popularment com a Casa de la Papallona, és un edifici modernista amb un coronament en forma de papallona semicircular feta en trencadís de colors. Va ser construïda entre 1911 i 1929 per l'arquitecte Josep Graner i Prat.
La Casa Fajol, popularmente conocida como Casa de la Mariposa, es un edificio modernista coronado en forma de mariposa semicircular, realizada en "trencadís" de colores. Fué construida entre 1911 y 1929 por el arquitecto Josep Graner i Prat.
dissabte, 27 de setembre del 2014
divendres, 26 de setembre del 2014
dijous, 25 de setembre del 2014
dimecres, 24 de setembre del 2014
dimarts, 23 de setembre del 2014
dilluns, 22 de setembre del 2014
dissabte, 20 de setembre del 2014
divendres, 19 de setembre del 2014
dijous, 18 de setembre del 2014
dimecres, 17 de setembre del 2014
dimarts, 16 de setembre del 2014
dilluns, 15 de setembre del 2014
dissabte, 13 de setembre del 2014
POR LAS PAREDES ...
Patria pequeña y fronteriza,
mil leches hay en tus cenizas,
pero un soplo de libertad
revuelve el monte, el campesino,
el marinero y la ciudad.
Que la ignorancia no te niegue,
que no trafique el mercader
con lo que un pueblo quiere ser.
Lo están gritando
siempre que pueden,
lo andan pintando
por las paredes...
mil leches hay en tus cenizas,
pero un soplo de libertad
revuelve el monte, el campesino,
el marinero y la ciudad.
Que la ignorancia no te niegue,
que no trafique el mercader
con lo que un pueblo quiere ser.
Lo están gritando
siempre que pueden,
lo andan pintando
por las paredes...
fragment
de "POR LAS PAREDES... (mil años hace)" Joan Manuel Serrat 1978
divendres, 12 de setembre del 2014
EL MONESTIR
 |
| Església de Sant Pere, Plaça de Sant Pere, Barcelona |
El monestir benedictí femení de Sant Pere de les Puel·les va ser fundat pel comte Sunyer i la comtessa Riquilda durant la primera meitat del segle X, i consagrada, segons consta en acta, l'any 945 per Guilarà, bisbe de Barcelona. La seva construcció va tenir un paper important en la configuració del barri que l'envolta i els seus murs van servir per a la defensa de la ciutat durant el setge del 1714. En el fossar que hi havia al costat del monestir, s'hi van enterrar molts dels defensors morts en aquella zona. Va ser enderrocat parcialment per les tropes de Felip V després de la guerra i posteriorment, el 1808, va ser saquejat per les tropes napoleòniques. Actualment, de l'edifici original de la plaça de Sant Pere, en queda l'església amb alguns elements romànics i la portalada gòtica del segle XV.
El monasterio benedictino femenino de Sant Pere de les Puel·les fue fundado por el conde Sunyer
y la condesa Riquilda durante la primera mitad del siglo X, y consagrada,
según consta en acta, en el año 945 por Guilarà, obispo
de Barcelona. Su construcción tuvo un papel importante en la configuración del barrio que lo rodea y sus muros sirvieron para la defensa de la ciudad durante el sitio del 1714. En la fosa que se hallaba al lado del monasterio, fueron enterrados muchos de los defensores muertos en aquella zona. Fue derruído parcialmente por las tropas de Felipe V después de la guerra y posteriormente, en 1808, saqueado por las tropas napoleónicas. Actualmente, del edificio original de la plaza de Sant Pere, queda la iglesia con algunos elementos románicos y el pórtico gótico del siglo XV.
dijous, 11 de setembre del 2014
EL FOSSAR
 |
| El fossar de les Moreres amb la basílica de Santa Maria del Mar, Barcelona |
A tocar de la basílica de
Santa Maria del Mar hi hagué el fossar on van ser enterrats molts dels caiguts durant
el setge de Barcelona de 1713-1714. Tot i la desaparició del cementiri a
principis del segle XIX, el lloc va mantenir sempre el seu caràcter emblemàtic
i el seu significat patriòtic. La remodelació de tot el
conjunt es va dur a terme el 1989, es van enderrocar les casetes que hi havia al damunt i es va
pavimentar l'espai amb maó roig, símbol de la sang vessada. Posteriorment es
van restaurar les façanes de les cases del segle XVIII que donen a la plaça. L'any 2001 es va instal·lar el peveter amb la flama permanent. El Fossar de les Moreres és
una veritable tomba del soldat
desconegut, pensada molt abans de la primera guerra mundial que és quan es va
difondre aquest model de memorial.
Al muret que fa de tanca al
fossar es pot llegir el popular vers del gran dramaturg Frederic Soler
"Pitarra" , que diu:
"Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap
traïdor, fins perdent nostres banderes, serà l'urna de l'honor."
 |
| El peveter amb la flama permanent del fossar de les Moreres |
Al lado de
la basílica de Santa Maria del Mar, estaba la fosa común donde fueron
enterrados muchos de los caídos durante el sitio de Barcelona de 1713-1714. A
pesar de la desaparición del cementerio a principios del siglo XIX, el lugar
siempre mantuvo su carácter emblemático y su significado patriótico. La remodelación de todo el conjunto se realizó el año 1989, se derribaron las
casitas que había encima y se pavimentó el espacio con ladrillo rojo, símbolo
de la sangre derramada. Posteriormente se restauraron las fachadas de las casas
del siglo XVIII que dan a la plaza y finalmente, en el año 2001, se instaló el pebetero con la llama permanente. El Fossar de les Moreres es una auténtica tumba del soldado
desconocido, pensada mucho antes de la primera guerra mundial que es cuando se
difundió este modelo de memorial.
En el
pequeño muro que cierra la plaza, se puede leer el popular verso del gran
dramaturgo Frederic Soler "Pitarra", que dice:
"En el
Fossar de les Moreres no se entierra
ningún traidor, aún perdiendo nuestras banderas, será la urna del honor"
dimecres, 10 de setembre del 2014
EL CONVENT
 |
| El convent de Sant Agustí, carrer del Comerç 36, Barcelona |
A principis del segle XIV, els agustins es van establir al
carrer del Comerç de Barcelona i durant quatre segles, el convent va ser el centre vertebrador del barri de Sant
Agustí Vell.
Els
dies finals del setge de Barcelona, i quan la muralla situada entre els baluards
del Portal Nou i Santa Clara tenia dues grans bretxes, els defensors de la
ciutat es van retirar al proper convent de Sant Agustí i a cases veïnes per seguir
combatent. El coronel Pau Thoar va dirigir la defensa del convent, on es va
produir una lluita cos a cos per les seves dependències. Malgrat les contínues
ofensives, els defensors van mantenir, fins a la capitulació de Barcelona, la
part de l'edifici que donava a la plaça de Sant Agustí i van evitar la
penetració de les tropes borbòniques per aquest sector de la ciutat.
Posteriorment a la caiguda de Barcelona, el convent va ser parcialment
enderrocat i els frares traslladats al Raval.
Actualment el convent
és un centre cívic, i també, la seu del
Museu de la Xocolata de Barcelona.
A principios
del siglo XIV, los agustinos se establecieron en la calle del Comerç de
Barcelona y durante cuatro siglos, el convento fue el centro vertebrador del
barrio de Sant Agustí Vell.
Los días
finales del sitio de Barcelona, y cuando la muralla entre los baluartes del
Portal Nou y Santa Clara tenía dos grandes brechas, los defensores de la ciudad
se retiraron al cercano convento de Sant Agustí y a casas vecinas para poder
seguir combatiendo. El coronel Pau Thoar dirigió la defensa del convento, donde
se produjeron luchas cuerpo a cuerpo en sus dependencias. A pesar de las contínuas ofensivas, los
defensores mantuvieron, hasta la
capitulación de Barcelona, la parte del edificio que daba a la plaza de Sant
Agustí Vell y evitaron la penetración de las tropas borbónicas por este sector
de la ciudad. Posteriormente a la caída de Barcelona, el convento fue derruído
parcialmente y los frailes trasladados al Raval.
Actualmente el
convento es un centro cívico y la sede del Museu de la Xocolata de Barcelona.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)