Tenim els personatges i el cap de fotografia, només cal un bon guió i deixar que les històries personals i col·lectives del barri passin a la pantalla d'una sèrie televisiva d'èxit assegurat. Una abraçada, Josep.
No hay gente más auténtica y real como la de mi barrio. Posee gran frescura. Se nota que te conocen, jeje. Un placer volver y ver que sigues a un altísimo nivel, amigo. Un fuerte abrazo.
Tenim els personatges i el cap de fotografia, només cal un bon guió i deixar que les històries personals i col·lectives del barri passin a la pantalla d'una sèrie televisiva d'èxit assegurat.
ResponEliminaUna abraçada, Josep.
Deu n'hi do quina decadència més brutal ofereix aquesta imatge.
ResponEliminaSembla feta als suburbis marginals d'una metròpoli cruel i no al cor del Mediterrani.
Bona feina Josep, molt descriptiva i potent.
Una abraçada.
Tremenda escena Josep con un estupendo encuadre y edición de lujo.
ResponEliminaUn abrazo
wow aunténtica como la vida misma, Josep. Una foto elocuente. Colosal!
ResponEliminaUna abraçada :)
És el que passa amb la llum, sembla que la claror fa evident el deteriorament... impressionant ...
ResponEliminaAbraçades
Representan el tipismo de los personajes de un barrio que ha caído en decadencia.
ResponEliminaBesos
Gent del barri, i encara amos del carrer malgrat l'allau de transeunts d'altres barris. M'agradaria veure alguna imatge de quan la plaça no era plaça.
ResponEliminapodi-.
No hay gente más auténtica y real como la de mi barrio.
ResponEliminaPosee gran frescura. Se nota que te conocen, jeje.
Un placer volver y ver que sigues a un altísimo nivel, amigo.
Un fuerte abrazo.
Buen título.
ResponEliminaThe other side of life. Great shot.
ResponEliminaUn abraçada.
La vida misma!!!
ResponEliminaBesos.
¡Cómo duele esta imagen! Los tres personajes no esconden esa dureza y ese dolor: se recogen pero nos dejan verla.
ResponEliminaAbrazo muy grande, Josep.