Els teixits a metres, m'ha fet recordar imatges dels magatzems de teixits al carrer de Trafalgar, amb els llarguíssims taulell, els metres de fusta i els guixos per marcar abans de tallar. Que el venedor treia la peça al carrer perquè es pogués veure el color amb llum natural... El blanc i negre li va bé a la fotografia, també als meus records. Li estàs traient un molt bon profit a la visita als Encants, Josep. Una abraçada.
Sabes una cosa?...siempre le he hecho la ropa a mis hijos, me gustaba caminar por los mercadillos rodeada de telas, olerlas, rebuscar entre ellas las que iba a comprar.Tu foto me ha hecho recordar esos días. Gràcies!! Una abraçada, Josep.
Un género muy dificíl de vender, cada vez más se vende la aropa confeccionada y hay pocas personas que se dediquen a coser....la aguja no es mi fuerte, mi madre tenía una máquina de coser para el uso de la casa y jamás sentí la tentación de usarla.
Els teixits a metres, m'ha fet recordar imatges dels magatzems de teixits al carrer de Trafalgar, amb els llarguíssims taulell, els metres de fusta i els guixos per marcar abans de tallar. Que el venedor treia la peça al carrer perquè es pogués veure el color amb llum natural...
ResponEliminaEl blanc i negre li va bé a la fotografia, també als meus records.
Li estàs traient un molt bon profit a la visita als Encants, Josep.
Una abraçada.
There are many rolls of cloth. (Came to mind, that I should something to sew to my grandkids.)
ResponEliminaUn abraçada.
Magnífica lección de ByN
ResponEliminaEstupenda Josep.
ResponEliminaJa t'ho vaig dir, aquestes composicions simples i atractives m'agraden molt i crec que son un gran encert.
Una abraçada.
Sabes una cosa?...siempre le he hecho la ropa a mis hijos, me gustaba caminar por los mercadillos rodeada de telas, olerlas, rebuscar entre ellas las que iba a comprar.Tu foto me ha hecho recordar esos días.
ResponEliminaGràcies!!
Una abraçada, Josep.
Quin joc tan guapo de Blancs i negres, Josep!
ResponEliminaUna abraçada.
Estupenda Josep, en blanco y negro es una foto genial, me imagino que en color casi dañaría la vista...
ResponEliminaUn abrazo
Un género muy dificíl de vender, cada vez más se vende la aropa confeccionada y hay pocas personas que se dediquen a coser....la aguja no es mi fuerte, mi madre tenía una máquina de coser para el uso de la casa y jamás sentí la tentación de usarla.
ResponEliminaBesos