Tinc la sensació que devíem anar ben d'hora, a l'estiu, això sí, que se sentien les onadetes d'aquest mar plàcid que tenim normalment. Se sentien les onades parlar en veu baixa, en un ambient estival i de silencis compartits, perquè no estàvem sols, però la gent no era pas sorollosa. Barcelona encara no s'havia obert al mar, però els barcelonins - i segurament cap altres personatges - hi anàvem.
Siempre estás atento a la actualidad y esta foto refleja la dislocada meteorología de estos tiempos. El cambio climático nada bueno puede traer. Siento ser pesimista sobre este asunto pero quizás a partir de pasado mañana lo vea con esperanza renovada como manda la tradición. Un fuerte abrazo.
Tinc la sensació que devíem anar ben d'hora, a l'estiu, això sí, que se sentien les onadetes d'aquest mar plàcid que tenim normalment. Se sentien les onades parlar en veu baixa, en un ambient estival i de silencis compartits, perquè no estàvem sols, però la gent no era pas sorollosa. Barcelona encara no s'havia obert al mar, però els barcelonins - i segurament cap altres personatges - hi anàvem.
ResponEliminapodi-.
És com s'està millor, amb tota la immensitat de la mar per a tu, escoltant la remor de les ones en silenci.
ResponEliminaMagnífic B/N.
Aferradetes, Josep.
¡Fantástica!
ResponEliminaSiempre estás atento a la actualidad y esta foto refleja la dislocada meteorología de estos tiempos. El cambio climático nada bueno puede traer. Siento ser pesimista sobre este asunto pero quizás a partir de pasado mañana lo vea con esperanza renovada como manda la tradición.
ResponEliminaUn fuerte abrazo.
Feliz entrada de año
ResponElimina