Molt bona la composició, la situació de la dona a l'espai i la seva inclinació cap al centre. Les motllures de finestres i porta són un afegitó de qualitat. Una abraçada,.
Esta es la entrada del Ayuntamiento del siglo XIV. La neo-gótica de la Plaça de Sant Jaume (actualmente la principal) es del 1847. Al fon de esta foto se puede ver "la chapuza" que se hizo en su dia para intentar salvar el ornamento de la puerta gótica. Un abrazo Fernando
En un día de frío, la piedra no es muy recomendable, a pesar de ello siempre me siento en la estación de autobuses en estos de piedra; no pueden ser más incómodos esos que has puesto de hierro.
Me gusta el encuadre que le has dado y sobretodo los detalles de la fachada.
La noia estava llegint una història sobre un edifici que tenia una porta sobre la qual hi havia una arcada ornamental i que un dia l'edifici va tenir una mena d'ampliació que tot i respectar la porta, va deixar que aquesta quedés a ras d'un racó "de nova creació". Però l'arc va quedar tallat en la seva part dreta i no se'ls va ocòrrer altra solució que fer que l'arc seguís el racó nou quedant una entrada una mica picassiana...
Però quines coses més rares que llegia la noia asseguda en aquella pedra tan freda i distant d'aquell món tant fantàstic que hi havia en aquelles pàgines.
Un fondo talmente cervantino. Brilla como la cultura del s. XVII. La diagonal del banco y protagonista tienen una disposición asombrosa. Muy buena composición, Josep Un fuerte abrazo
Molt bona la composició, la situació de la dona a l'espai i la seva inclinació cap al centre. Les motllures de finestres i porta són un afegitó de qualitat.
ResponEliminaUna abraçada,.
Aquest espai sempre està ple de turistes i de furgonetes descarregant. Veure'l així de tranquil, va ser tota una troballa.
EliminaUna abraçada Manel
Buena imagen, amigo... Me encanta la composicion de la escena
ResponEliminaUn abrazo
Ma alegra saberlo Ildefonso.
EliminaUn abrazo
Veus? aquí no hi podria llegir, massa fred per a les ciàtiques. :(
ResponEliminaM'agrada la situació de la noia i la façana.
Aferradetes i molt bon dia.
... i massa dur quan hi portes una estona!
EliminaUna abraçada Paula
La sobreexposició de la façana fa que la noia destaqui com un sol... un encert. M'agrada com el banc porta la mirada cap a la resta de la imatge.
ResponEliminaSalut!
Cada dia m'agraden més les claus altes per tal de ressaltar el punt d'interés de la imatge.
EliminaUna abraçada Oriol
Superbe photo!
ResponEliminaMerci beaucoup Roland.
EliminaMolt bona composició ... aquesta llum fa mirar a noia que segur llegeix encantada davant aquest marc ..
ResponEliminaabraçades
Aquest racó té un encant especial. Llàstima que molt sovint estigui abarrotat de turistes o ple de furgonetes descarregant.
EliminaUna abraçada Esmeralda
Esta imagen es muy buena.
ResponEliminaMuchas gracias Tracy, celebro mucho que te guste.
EliminaUn abrazo
Really beautiful photo.
ResponEliminaThere is a good place for reading.
Una abraçada
Thank you very much for comment.
EliminaIt's really a quiet place.
Halaus
Entre la luz, el encuadre y ese lugar hacen una imagen muy acorde con el tema de la serie.
ResponEliminaUn abrazo Josep
Esta es la entrada del Ayuntamiento del siglo XIV. La neo-gótica de la Plaça de Sant Jaume (actualmente la principal) es del 1847. Al fon de esta foto se puede ver "la chapuza" que se hizo en su dia para intentar salvar el ornamento de la puerta gótica.
EliminaUn abrazo Fernando
En un día de frío, la piedra no es muy recomendable, a pesar de ello siempre me siento en la estación de autobuses en estos de piedra; no pueden ser más incómodos esos que has puesto de hierro.
ResponEliminaMe gusta el encuadre que le has dado y sobretodo los detalles de la fachada.
Besos
Un poco frios si que son, peró el ambiente tranquilo lo compensa todo.
EliminaUn abrazo
La noia estava llegint una història sobre un edifici que tenia una porta sobre la qual hi havia una arcada ornamental i que un dia l'edifici va tenir una mena d'ampliació que tot i respectar la porta, va deixar que aquesta quedés a ras d'un racó "de nova creació". Però l'arc va quedar tallat en la seva part dreta i no se'ls va ocòrrer altra solució que fer que l'arc seguís el racó nou quedant una entrada una mica picassiana...
ResponEliminaPerò quines coses més rares que llegia la noia asseguda en aquella pedra tan freda i distant d'aquell món tant fantàstic que hi havia en aquelles pàgines.
podi-.
Unes coses molt estranyes, gairebé increïbles, jeje.
EliminaUna abraçada Carlos
Un fondo talmente cervantino. Brilla como la cultura del s. XVII.
ResponEliminaLa diagonal del banco y protagonista tienen una disposición asombrosa. Muy buena composición, Josep
Un fuerte abrazo
Muchas gracias por comentar César.
EliminaUn fuerte abrazo