dimarts, 22 de maig del 2018

ABATIMENT

Plaça de Catalunya, Barcelona (Eixample)

10 comentaris:

  1. Bien reflejada la soledad que también se puede sentir rodeado de tanta gente como vive en las grandes ciudades. A tu habitual maestría con las luces y sombras, en este caso me parece percibir algo de denuncia social.
    Un abrazo, josep.

    ResponElimina
  2. Triste y solo deanbula por la ciudad, probablemente que no haga mucho que le falta su pareja.

    Las luces y las sombras potencia la escena.

    Besos

    ResponElimina
  3. ·.
    Si la fotografía ya es soberbia el título que le has puesto redondea su rotundidad.
    Me ha encantado el color y tono. Ya lo sabes, es una fotografía que daría un excelente blanco y negro... de los tuyos.
    Un abrazo Josep

    La Mirada Ausente · & · Cristal Rasgado
    ·

    ResponElimina
  4. La imagen lo dice todo, muy buena vista.

    ResponElimina
  5. Fantástica Josep, el título es verdaderamente genial para reflejar ese instante, aunque a veces las apariencias engañan...Sea cual sea el ánimo del retratado, la foto es magnífica.
    Un abrazo

    ResponElimina
  6. El pes dels anys carrega les espatlles, la vida s'escurça i no cal anar amb preses,... de tot això i més ens parla aquesta imatge tot jugant amb la llum i les ombres tal com ens tens acostumats.
    Una abraçada, Josep.

    ResponElimina
  7. El título no podía ser mejor.Muy buena Josep

    ResponElimina
  8. El pes dels anys! El fons de la imatge també es molt bo.
    Una abraçada, Josep.

    ResponElimina
  9. Abatiment, o no. Tengo una perrita viejita. Cuando volvemos de pasear por el campo, cansada de trotar, camina encogida y despacio. Viejita, sí. Abatida, no.

    Abrazo, Josep.

    ResponElimina