L'oportunisme és una virtut i tu, Josep, la domines. La blancor omnipresent al Macba es veu alterada només pel bust d'una persona. Una composició preparada i d'estudi no hagués sortit millor. Una abraçada.
Jo vaig anar al Macba disposat a fer fotos (i en vaig fer unes quantes), per tant estava atent a tot el que passava al voltant. Quan vaig veure la noia que pujava per la rampa, vaig calcular que tardaria uns quants segons a arribar fins el punt que m'interessava, per tant, vaig tenir temps suficient per preparar la càmera. Una abraçada Manel
Ya sabes que yo soy de extremos, o clave alta o clave baja. Los términos medios son fantásticos peró no estan hechos para mi, jajaja. Un abrazo Fernando
La presència de la persona és part de la gràcia d'aquesta foto "blanc nuclear", però em resulta un personatge molest, no per a la fotografia; és més de sensació produïda: "ella" no volia entrar a les nostres vides i ara en forma part de manera ineroxable, una mica per "atzar premeditat"; ...en uns segons haurà passat i potser continuarà pujant per l'altra passarel·la però després haurà definitivament desaparegut.
Tot i la sensació, és de les fotos que m'agrafen bastant.
M'agrada el teu comentari i el punt de vista que exposes. En aquest tipus d'imatge sempre passa el mateix, uns segons més tard del tret, la situació ha canviat radicalment i només cal decidir si t'interessa més la situació "pre" o "post". Una abraçada Carlos
Estos últimos tiempo te están resultando muy provechosos, de otra manera. Dominan ahora los tonos blancos, que le dan mayor alegría a la fotografía. Me gusta el juego de espacios y como los has 'rellenado.' Es importante ese espacio negativo del primer tercio de la izquierda.
Estoy de acuerdo con lo que comentas del espacio negativo de la izquierda, me gustó cuando encuadré la imagen y creo que juega un papel importante en el equilibrio general. Un abrazo amigo
L'oportunisme és una virtut i tu, Josep, la domines. La blancor omnipresent al Macba es veu alterada només pel bust d'una persona. Una composició preparada i d'estudi no hagués sortit millor.
ResponEliminaUna abraçada.
Jo vaig anar al Macba disposat a fer fotos (i en vaig fer unes quantes), per tant estava atent a tot el que passava al voltant. Quan vaig veure la noia que pujava per la rampa, vaig calcular que tardaria uns quants segons a arribar fins el punt que m'interessava, per tant, vaig tenir temps suficient per preparar la càmera.
EliminaUna abraçada Manel
Josep, you have again succeeded in creating something very interesting.
ResponEliminaI like this photo very much.
Un abraçada
I like very much that you said.
EliminaHalaus
La lluminositat del macba, perfectament captada en aquesta imatge, gràcies a l'ajuda de la teva col·laboradora involuntària. Estupenda, Josep!
ResponEliminaTu ho has dit, la lluminositat del Macba es fantàstica.
EliminaUna abraçada Oriol
un acierto incluir la figura y las letras para romper la geometría, creo que son los elementos que hacen destacar la composición...
ResponEliminaEstoy de acuerdo con tu apreciación Roberto.
EliminaMuchas gracias por la visita.
Un abrazo
Los museos son una buena excusa para la fotografía. Bien aprovechado
ResponEliminaY si tienen mucha luminosidad, aún mejor!.
EliminaUn abrazo José Ramón
Bien vista; compo y luz estupendas.
ResponEliminaAgustín.
Muchas gracias Agustin. Hay ocasiones que si es posible, no hay que desaprovechar.
EliminaUn abrazo
Una luz que lo inunda todo y que se pone aún más de manifiesto en contraste con la persona.
ResponEliminaUn abrazo,
La luz en esta zona es magnífica y hubiera sido un "pecado" no aprovecharla.
EliminaUn abrazo Miguel
Vaya blancos amigo, todo un lujo y del encuadre no se puede decir más...
ResponEliminaUn abrazo Josep
Ya sabes que yo soy de extremos, o clave alta o clave baja. Los términos medios son fantásticos peró no estan hechos para mi, jajaja.
EliminaUn abrazo Fernando
Sense el personatge no seria la mateixa foto, evidenment, i a més a més, ben enmarcat per a una atractiva lectura de la imatge.
ResponEliminaUna abraçada.
Estic totalment d'acord amb que la imatge sense el personatge no seria la mateixa... segurament no l'hauria publicat.
EliminaUna abraçada Manel
La presència de la persona és part de la gràcia d'aquesta foto "blanc nuclear", però em resulta un personatge molest, no per a la fotografia; és més de sensació produïda: "ella" no volia entrar a les nostres vides i ara en forma part de manera ineroxable, una mica per "atzar premeditat"; ...en uns segons haurà passat i potser continuarà pujant per l'altra passarel·la però després haurà definitivament desaparegut.
ResponEliminaTot i la sensació, és de les fotos que m'agrafen bastant.
podi-.
M'agrada el teu comentari i el punt de vista que exposes.
EliminaEn aquest tipus d'imatge sempre passa el mateix, uns segons més tard del tret, la situació ha canviat radicalment i només cal decidir si t'interessa més la situació "pre" o "post".
Una abraçada Carlos
Luz y líneas espléndidas . La figura humana es esencial para esta especie de escalinata. El blanco es de libro, Josep
ResponEliminaEnhorabuena!!!
Un abrazo, Josep
Este museo m'encanta ya que me permite trabajar bastante bien con las claves altas que tanto me gustan.
EliminaUn abrazo César
ResponEliminaEstos últimos tiempo te están resultando muy provechosos, de otra manera. Dominan ahora los tonos blancos, que le dan mayor alegría a la fotografía.
Me gusta el juego de espacios y como los has 'rellenado.' Es importante ese espacio negativo del primer tercio de la izquierda.
Un abrazo
· LMA · & · CR ·
Estoy de acuerdo con lo que comentas del espacio negativo de la izquierda, me gustó cuando encuadré la imagen y creo que juega un papel importante en el equilibrio general.
EliminaUn abrazo amigo
Buena serie te está dando el museo !!!
ResponEliminaUn beso.
Este museo es un espacio ideal para disfrutar con la cámara.
EliminaUn abrazo Laura