dilluns, 15 de juny del 2015

OCCUPIED PLEASURES

Festival de Fotografia Documental de Barcelona (DOC field 15), Palau Robert
La fotografa plaestino-americana Tanya Habjouqa, exposa OCCUPIED PLEASURES, dins del DOC field 15. És tracta d'un recull d'imatges  sobre els plaers mundans de la població palestina, malgrat les condicions polítiques i econòmiques  de les seves vides, després de 48 anys d'ocupació.

La fotografa plaestino-estadounidense Tanya Habjouqa, expone OCCUPIED PLEASURES, dentro del DOC field 15. Se trata de una colección de imágenes sobre los placeres mundanos de la población palestina, a pesar de las condiciones políticas y económicas de sus vidas, después de 48 años de ocupación.
Posted by at
Labels: , , , , ,

45 comentaris:

  1. cath carbone15 de juny del 2015, a les 8:09

    Une compilation d'images intéressante c'est certain.
    Bonne semaine à toi.
    Bises Cath.

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep15 de juny del 2015, a les 12:48

      Merci de ton visite.Bonne semaine à toi aussi.
      Bises

      Elimina
  2. José Ramón15 de juny del 2015, a les 11:14

    me gusta muchísimo, de verdad. Por poner una pega (si la tiene), el viraje me parece demasiado intenso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep15 de juny del 2015, a les 12:49

      Muchas gracias José Ramón. Acepto totalmente lo que dices, peró ya sabes que soy amante de los contrastes fuertes, jeje.
      Un abrazo

      Elimina
  3. Enrique Chapín15 de juny del 2015, a les 11:16

    Placeres y placeres, fotografía y fotografía, dos versiones, un mismo tema. Siempre atento a lo que te rodea, Josep.

    Feliz semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep15 de juny del 2015, a les 12:49

      Muchas gracias Enrique.
      Un abrazo y buena semana para ti también

      Elimina
  4. Manel15 de juny del 2015, a les 12:07

    Bona Josep, dinamisme i diàleg d'elements.

    M'agrada la idea, composició i edició :-)

    Una abraçada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep15 de juny del 2015, a les 12:50

      Moltes gràcies Manel. Aniré publicant alguna foto més d'aquestes interessants visions fotogràfiques que tenim aquests dies a la ciutat.
      Una abraçada

      Elimina
  5. orvokki15 de juny del 2015, a les 12:41

    Great combination.
    Un abraçada

    ResponElimina
  6. Tracy15 de juny del 2015, a les 12:46

    maravillosa! ¿hasta cuando se podrá ver en el Palau Robert, lo sabes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep15 de juny del 2015, a les 12:54

      Hasta el 30 de agosto. Estos dias en Barcelona hay 40 pequeñas exposiciones fotogràficas (cada una de 20/25 fotos). Si quieres información: http://docfieldbarcelona.org/exposiciones
      Un abrazo Tracy

      Elimina
    2. Tracy16 de juny del 2015, a les 16:38

      Muchas gracias, si voy antes de esa fecha, me gustaría verlas

      Elimina
    3. Tracy16 de juny del 2015, a les 16:38

      Muchas gracias, si voy antes de esa fecha, me gustaría verlas

      Elimina
  7. Unknown15 de juny del 2015, a les 14:02

    Mirada aguda i dits àgils, Josep. Ben trobada, aquesta :)

    Abraçades

    ResponElimina
  8. Fernando Álvarez15 de juny del 2015, a les 14:48

    Vaya joyita!!! El encuadre y la composición son geniales y los contrastes ni te cuento.... la quietud de la foto del cartel con el movimiento de la niña y esos buenos, más bien excelentes, tonos.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep15 de juny del 2015, a les 15:12

      Cada dia me fascina más el contraste entre estaticidad y movimiento. Seguiré experimentando.
      Un abrazo Fernando

      Elimina
  9. El pare15 de juny del 2015, a les 16:53

    Això em fa pensar, salvant totes les distàncies que vulguis, en què quan érem criatures jugàvem amb qualsevol cosa, i moltes de les "joguines" ens les fèiem nosaltres mateixos. I el meu somni de cada any de tenir un tren elèctric no el vaig tenir mai. Veníem d'uns postguerra i poques coses eren fàcils.
    Potser la tonalitat sèpia de la fotografia m'hi ha ajudat.
    Molt bona la composició amb noia corrent en passar per davant del cartell, sí senyor.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El pare15 de juny del 2015, a les 16:54

      ... amb la noia, volia dir.

      Elimina
    2. josep15 de juny del 2015, a les 21:17

      Tant sols els que hem viscut temps difícils valorem les coses pel que costa aconseguir-les. Als palestins el passa el mateix però agreujat per dècades de guerra. Gaudeixen dels petits plaers de la vida com anar a pesca, fer ioga o jugar a pilota.
      Una abraçada Manel.

      Elimina
  10. Rubens Castillo15 de juny del 2015, a les 18:32

    Excelente la composición, me gusta el dinamismo de la niña frente a la quietud del cartel, un buen contraste. Abrazos desde Sevilla.

    ResponElimina
  11. VENTANA DE FOTO15 de juny del 2015, a les 18:48

    Que bien has sabido esperar para fotografíar ese cartel, el momento más oportuno. El alegre corretear de la niña nos transmite una buena sensación de movimiento frente al inmovilismo del cartel de la valla.

    Sencillamente, genial.

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep15 de juny del 2015, a les 21:24

      Si, tuve que tener un poco de paciencia, peró al final valió la pena esperar. No siempre ocurre esto habitualmente, después de esperar un buen rato te has de retirar y no has conseguido nada.
      Un abrazo Antonia

      Elimina
  12. Miguel García15 de juny del 2015, a les 19:23

    Me gusta ese desenfoque del movimiento que acentúa la idea de velocidad de la corredora que, por cierto, practica uno de esos placeres mundanos que están de moda.
    Un abrazo,

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep15 de juny del 2015, a les 21:25

      Totalmente de acuerdo con lo que explicas.
      Un abrazo Miguel

      Elimina
  13. JazzC15 de juny del 2015, a les 21:45

    Bona imatge i bon moment. El dissabte vaig estar veint aquesta expo interessant.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep15 de juny del 2015, a les 21:58

      Si, realment es molt bona.
      Una abraçada Joan Carles

      Elimina
  14. Luis Serrano15 de juny del 2015, a les 23:03

    Sencillamente impresionante Josep. Una foto llena de delicadeza que has sabido construir con cuidado y mimo. La "carrera" de la niña le da vida a este instante congelado. Mi enhorabuena. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep16 de juny del 2015, a les 8:35

      Los niños en todas partes juegan y corren, esperemos que lo puedan hacer en paz.
      Un abrazo Luis

      Elimina
  15. Laura. M15 de juny del 2015, a les 23:25

    Placeres comunes en todo el mundo. Buen contraste el del anuncio y la cria en movimiento .
    Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep16 de juny del 2015, a les 8:36

      Si no hay alguna válvula de escapa la vida se hace imposible.
      Un abrazo Laura

      Elimina
  16. Unknown15 de juny del 2015, a les 23:44

    Venía buscando alguna bici, aunque no la he encontrado me gusta también mucho la foto que nos muestras, la nena da mucho dinamismo a la imagen

    Abrazos

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep16 de juny del 2015, a les 8:37

      Las bicis camparon a sus anchas durante la semana pasada. Espero que pronto vuelvan a hacerlo.
      Un abrazo Javier

      Elimina
  17. carlos portillo - podi-.16 de juny del 2015, a les 0:15

    A fi de comptes, la vida normal ha de fer-se un lloc, sino seria totalment impossible.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep16 de juny del 2015, a les 8:38

      Totalment d'acord, si a més de tot el que estan passant no tinguessin uns petits moments d'escapament, la vida seria encara mol més difícil i insuportable.
      Una abraçada Carlos

      Elimina
  18. Ramon Pruneda16 de juny del 2015, a les 16:15

    La teva foto ben bé podria ser un bon reclam de presentació per el DOCfield 15.

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep16 de juny del 2015, a les 19:50

      Moltes gràcies Ramon pel teu comentari.
      Una abraçada

      Elimina
  19. alfonso16 de juny del 2015, a les 17:10


    La foto es fantástica y seguro que la exposición lo es más todavía.
    48 años de canallada hace difícil entender que placeres les permiten a toda esa población ocupada, pero es necesario que la vida continúe, creando algo parecido a una normalidad, esperando que algún día se les haga justicia.
    Hay pueblos víctimas y el pueblo judío lo fue. Hay pueblo victimarios, y el pueblo judío lo es.

    Un abrazo

    · LMA · & · CR ·

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep16 de juny del 2015, a les 19:52

      Estoy totalmente de acuerdo con tu reflexión.
      Los "pequeños placeres" son ir a bañarse al rio, leer, reunirse con los amigos para ver un partido de futbol.... esas cosas que para nosotros no tienen importáncia de tan habituales como son.
      Un abrazo

      Elimina
  20. Jarek19 de juny del 2015, a les 21:17

    Nice photo. I like

    ResponElimina
  21. sa lluna27 de juny del 2015, a les 12:24

    No sé si m'agrada més la foto o la teva paciència ... o totes dues.
    Ho esbrinaré i ja t'ho diré. ;)

    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. josep27 de juny del 2015, a les 19:18

      Una foto sempre és producte de la paciència, jeje.
      Una abraçada

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)