L'escenari de les fotos d'aquesta setmana és la muntanya de Montjuïc, on la llum del sol juga constantment amb l'aigua de les seves fonts i cascades.
L'any 1929, amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona, la muntanya de Montjuïc és va urbanitzar completament i el responsable va ser l'arquitecte i paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier que va crear tot un entramat de jardins i camins amb diferents nivells, amb fonts i escultures de grans artistes de l'època. També és van construir la famosa "Font Màgica", obra de l'enginyer luminotècnic Carles Buhigas, el Palau Nacional (actual seu del MNAC), el Teatre Grec, el pavelló d'Alemanya, dissenyat per Mies Van de Rohe, el Poble Espanyol, l'Estadi Olímpic i molts altres edificis que actualment són les seus de Teatres com el Lliure o Museus com l'Arqueològic.
mas información: https://es.wikipedia.org/wiki/Exposici%C3%B3n_Internacional_de_Barcelona_(1929)
localització: Plaça de les Cascades del Parc de Montjuïc, Barcelona
Es una agradable sorpresa este giro de temática. La foto me parece una preciosidad tanto en su encuadre como en ese juego-diálogo que parece establecerse entre la zona más iluminada de las hojas y las cataratas.
ResponEliminaUn fuerte abrazo, josep.
Muchas gracias, ojalá que los próximos "diálogos" agua-luz también te gusten.
EliminaUn fuerte abrazo
Un bon contrast entre el verd de la natura i el blau de l'aigua.
ResponEliminaLa llum essencial.
Aferradetes, Josep.
Moltes gràcies Paula.
EliminaAferradetes
Una imatge molt maca, Josep. M'agrada el joc de llums sobre el verd, destacant sobre la cortina d'aigua de la font. Has captat molt bé aquest esperit de paisatgisme francès que Forestier va portar a la muntanya. Llegir la història del Palau Nacional i la Font Màgica mentre veus aquesta captura ens transporta directament a Montjuïc.
ResponEliminaUna abraçada.
Les fonts i cascades de Montjuïc són fantàstiques, sobretot ara que no hi ha restriccions d'aigua.
EliminaUna abraçada Jordi
Sobre ese fondo de agua en permanente descenso, las flores brillan con una luz extraordinaria.
ResponEliminaUn abrazo Josep
La luz, siempre la luz!
EliminaUn fuerte abrazo Luis
La perspectiva es magnifica, José. Lograste mantener con vida esa cortina de agua mientras el protagonismo, en mi opinión, destaca el verdor iluminado. Bravo! Un abrazo.
ResponEliminaMuchisimas gracias por tu visita y por comentar.
EliminaUn fuerte abrazo
Muy bello contrapunto entre las florecillas y el agua saltarina.
ResponEliminaPreciosa imagen, amigo.
Un abrazo
Donde hay agua siempre hay vida!.
EliminaUn abrazo Ildefonso