La escultura se sale, además de ser una obra impresionante, la toma que has hecho parece que la puedas tocar... Un disfrute el arte en la calle. Un abrazo Josep
Aquest és un autor que no m'acaba d'agradar i aquesta escultura concretament va entrar-me pitjor per una ximpleria: un dia venia de Via Laietana amb la bici, entrava pel carrer que va cap al Palau i girant cap a Sant Pere més Alt... Flashhh! al lloc acostumat per un girava habitualment d'una manera còmoda em trobo que han col·locat aquesta obra...
Be, el cas és que ja forma part de l'entorn. una abraçada.
Buena imagen, amigo, con esos dos planos tan distintos. El rostro, en primer plano, y la arquitectura al fondo
ResponEliminaUn abrazo
El factor humà no podia faltar, com els reflexes en la paret i, en primer pla, l'enorme escultura. Tot un conjunt magnífic.
ResponEliminaAferradetes, Josep.
Difícil la fotografía con ese primerísimo plano de la escultura, pero sales muy airoso del trance
ResponEliminaLa escultura se sale, además de ser una obra impresionante, la toma que has hecho parece que la puedas tocar...
ResponEliminaUn disfrute el arte en la calle.
Un abrazo Josep
Tres dimensiones... y sus orejas. Me encantan sus lóbulos. Y su sonrisa.
ResponEliminaAbrazo, Josep.
Un acertado encuadre, Josep! me encanta :) Tu sabes mucho.
ResponEliminaUna forta abraçada :)
De Plensa me gusta hasta sus andares.
ResponEliminaFa respecte veure-la en aquest primer pla. Molt bona, Josep!
ResponEliminaUna abraçada.
Buenísima imagen, con la escultura en primer plano.
ResponEliminaBesos
Aquest és un autor que no m'acaba d'agradar i aquesta escultura concretament va entrar-me pitjor per una ximpleria: un dia venia de Via Laietana amb la bici, entrava pel carrer que va cap al Palau i girant cap a Sant Pere més Alt... Flashhh! al lloc acostumat per un girava habitualment d'una manera còmoda em trobo que han col·locat aquesta obra...
ResponEliminaBe, el cas és que ja forma part de l'entorn.
una abraçada.
PODI-.