Estem davant d'un conflicte de virreines, en veig dues... o és que he begut massa de bon matí? Cada vegada m'agraden més les escenes de carrer amb la gent actuant amb tota naturalitat. Ben emmarcada entre paret i columna. Una abraçada.
A mi em passa el mateix, les escenes de carrer cada dia m'atrapen més. El nom del Bar, La Virreina, fa referència al Palau que hi ha al costat. Un palau que va encarregar el Virrei del Perú, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell i que es va inaugurar el 1778. Quan Amat va morir (1782) el palau va anomenar-se popularment el Palau de la Virreina, ja que la vídua Maria Francesca de Fivaller hi va seguir vivint. Una abraçada
Muy buena Josep, el encuadre es estupendo con la columna a un lado, el muro de piedra al otro y el pavimento dan ese sabor inigualable de los aledaños de La Boquería. Un abrazo
Color a tope para hacer resaltar lo que el café La Virreina nos ofrece. Captas las texturas y la acción. Si la mujer sentada hubiese estado sola, el título del post sería lo suficientemente equívoco para añadir más interés a la toma. Muy buena, Josep.
Tienes razón, si la señora hubiera estado sola, le habriamos adjudicado un título nobiliario, que no se si le haria mucha gracia, jeje. Un abrazo y gracias por comentar.
Moltes gràcies Paula per la teva visita. Passejar per La Boqueria es tota una experiència i si no poso més fotos, es per no cansar. De tant en tant però, en vaig intercalant alguna perquè m'agrada molt l'ambient que hi ha. Una abraçada
Aquests tipus d´escenes m´agraden molt i denotan cotidianeitat, i per la Boquería es possible trobar-ho. Crec que la saturacío de colors queda molt bé en la foto. Salutacions.
Ja saps que jo també sóc un enamorat d'aquestes escenes tan cotidianes. Crec que ens ajuden a veure l'entorn, que tot sovint oblidem per culpa de les presses. Una abraçada Joan Carles
Es el que em va semblar a mi quan vaig disparar, tot i que posteriorment he vist més coses encara, que es el que em passa habitualment. Una abraçada Manel
Estem davant d'un conflicte de virreines, en veig dues... o és que he begut massa de bon matí?
ResponEliminaCada vegada m'agraden més les escenes de carrer amb la gent actuant amb tota naturalitat. Ben emmarcada entre paret i columna.
Una abraçada.
A mi em passa el mateix, les escenes de carrer cada dia m'atrapen més.
EliminaEl nom del Bar, La Virreina, fa referència al Palau que hi ha al costat. Un palau que va encarregar el Virrei del Perú, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell i que es va inaugurar el 1778. Quan Amat va morir (1782) el palau va anomenar-se popularment el Palau de la Virreina, ja que la vídua Maria Francesca de Fivaller hi va seguir vivint.
Una abraçada
Quina força té aquesta columna!
ResponEliminaAquests porxos de la boqueria, degut a la proximitat del mercat, sempre plens d'humitat.
podi-.
Totalment d'acord, però una humitat increïblement atractiva i plena de dinamisme.
EliminaUna abraçada Carlos
Muy buena Josep, el encuadre es estupendo con la columna a un lado, el muro de piedra al otro y el pavimento dan ese sabor inigualable de los aledaños de La Boquería.
ResponEliminaUn abrazo
La verdad es que esos bares debajo de las arcadas y al lado mismo del mercado tiene un encanto especial.
EliminaUn abrazo Fernando
Color a tope para hacer resaltar lo que el café La Virreina nos ofrece.
Captas las texturas y la acción. Si la mujer sentada hubiese estado sola, el título del post sería lo suficientemente equívoco para añadir más interés a la toma.
Muy buena, Josep.
Un abrazo
· LMA · & · CR ·
Tienes razón, si la señora hubiera estado sola, le habriamos adjudicado un título nobiliario, que no se si le haria mucha gracia, jeje.
EliminaUn abrazo y gracias por comentar.
El marc que has triat del bar-cafè excepcional.
ResponEliminaUna escena de "confidències" molt ben trobat.
Aferradetes, Josep.
*ben trobada
EliminaMoltes gràcies Paula per la teva visita. Passejar per La Boqueria es tota una experiència i si no poso més fotos, es per no cansar. De tant en tant però, en vaig intercalant alguna perquè m'agrada molt l'ambient que hi ha.
EliminaUna abraçada
Aquests tipus d´escenes m´agraden molt i denotan cotidianeitat, i per la Boquería es possible trobar-ho.
ResponEliminaCrec que la saturacío de colors queda molt bé en la foto.
Salutacions.
Ja saps que jo també sóc un enamorat d'aquestes escenes tan cotidianes. Crec que ens ajuden a veure l'entorn, que tot sovint oblidem per culpa de les presses.
EliminaUna abraçada Joan Carles
Nice colors in this photo.
ResponEliminaUna abraçada
Thnak you very much for visiting.
EliminaHalaus
M'agraden les escenes de la vida de carrer ...
ResponEliminat'ha quedat de luxe.
Abraçades
Ja saps que ho comparteixo totalment.
EliminaUna abraçada Esmeralda
Una escena molt xula, plena d'esplèndits detalls i amb un contrast en color que li senta la mar de bé :))
ResponEliminaUna abraçada Josep.
Es el que em va semblar a mi quan vaig disparar, tot i que posteriorment he vist més coses encara, que es el que em passa habitualment.
EliminaUna abraçada Manel
Para tomar un té al paso...
ResponEliminaYa lo creo, hacer un alto y descansar un poco en ese lugar, es muy recomendable.
EliminaUn abrazo Tracy.