Moltes gràcies Remei. Tens la facultat de fer-me envermellir amb els teus comentaris. Es un autèntic plaer rebre les teves sempre estimulants visites. Una abraçada
Amb aquest tractament, amb el cel fosc i el mur clar, sembla que s'hagi d'estar més bé a la terra que al cel... serà potser allò que cantaven del Siset?: ""Sempre deia que a la matinada es mataria però cap el migdia anava ben torrat somriu i diu que no té pressa ningú m'espera allà dalt..."". Bona abstracció. Una abraçada.
El muro impresiona, pero ese cielo, da miedo....
ResponEliminaUn abrazo.
Muuuucho miedo.
EliminaUn abrazo
Bona abstracció i composició, m'agrada el contrast dels dos elements, un tan dur i l'altre tan volàtil i l'edició t'ha quedat molt bé. :-)
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies per les visites. Jo també n'estic força satisfet de l'edició.
EliminaUna abraçada
♡✿彡╮
ResponEliminaImponente!
Bom fim de semana!
Beijinhos.
Brasil.
•°♫¸.♪♫°
Muito obrigado pela sua visita.
EliminaUm abraço
Una alegoría fantástica!
ResponEliminaAbrazos.
Grácias por comentar.
EliminaUn abrazo
Paret de visió de Niça. Vostè ha trobat un punt de vista molt bo.
ResponEliminaEspero pel bé dissabte a la nit.
orvokki
Seinä ja taivas antaa vähän pelottavaa!
EliminaHalaus
una bona mirada del MACBA, aquestes línies sempre m'enganxen.
ResponEliminaSalut.
Certament, el MACBA es una font inesgotable, en tinc unes quantes més al calaix.
EliminaUna abraçada
:-)...Nada, el muro está en La Tierra :-)... El cielo no complica tanto las cosas...Allí no hay ladrillos, ni cemento :-)...
ResponEliminaOriginal...muy original
Abrazotes
Noemí
Para entrar en el cielo, hay gente que te impone unas pruebas más difíciles que escalar paredes como esta, ja, ja, ja.
EliminaUn fuerte abrazo
Simplemente IMPRESIONANTE! Tremenda imagen, Josep. Me encanta. Tiene una fuerza, síntesis y tensión fabulosas. Un abrazo.
ResponEliminaLa verdad es que cualquier contraste celestial con el blanco, siempre da muy buenos y potentes resultados.
EliminaUn abrazo
M'agarada aquesta foto, és molt simbòlica per mi...
ResponEliminaTrobe que és una foto necessària...m'havera agradat fer-la jo mateix...
És preciosa.
Una abraçada amic!
Moltes gràcies Remei. Tens la facultat de fer-me envermellir amb els teus comentaris.
EliminaEs un autèntic plaer rebre les teves sempre estimulants visites.
Una abraçada
Aunque parezca infranqueable, ese muro es posible escalarlo...tan solo hay que tener deseos y determinación.
ResponEliminaImpresiona verlo.
Un saludo amigo.
Suscribo totalmente tu comentario.
EliminaUn abrazo
Amb aquest tractament, amb el cel fosc i el mur clar, sembla que s'hagi d'estar més bé a la terra que al cel... serà potser allò que cantaven del Siset?:
ResponElimina""Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt..."".
Bona abstracció.
Una abraçada.
No se si a la terra s'està millor que al cel (o a l'infern), personalment no tinc cap pressa per comprovar-ho, je, je.
EliminaUna abraçada
Excelente composición, Josep, aunque ese cielo tenebroso parece traer algún mal presagio, el conjunto es genial.
ResponEliminaMe encanta.
Enhorabuena.
Este cielo, aunque lo pueda parecer, no es ningun presagio de lo que se avecina, al menos no era esta la intención.
EliminaUn abrazo
ResponElimina· Me encanta esta mirada. Una excelente composición.
· Saludos
CR· & ·LMA
________________________________
·
Grácias por la visita y comentario.
EliminaUn abrazo