I després de 1840 que va passar? En Barrabás es deu sentir trist des de llavors ¿no? Espero que no descarregui la seva ira contra aquest carreró, jejeje...
Ja no recordo quin es el nom actual del carrer, però si des del 1840 no hi ha hagut "represàlies" infernals, dubto que en els temps actuals es produeixin, je,je,je. Una abraçada
Ostres Josep, quina perla que m'havia perdut!! Està bé el detallet de la creu dibuixada, serà per a compensar, que tothom si pugui sentir còmode, els d'un i altra bàndol.
Una cosa així nomes se’ls pot ocórrer als andalusos, molt bona troballa
ResponEliminaUna abraçada
Tens tota la raó.
EliminaUna abraçada
Quin detall més curiós i vaja tipografia...
ResponEliminaI després de 1840 que va passar? En Barrabás es deu sentir trist des de llavors ¿no? Espero que no descarregui la seva ira contra aquest carreró, jejeje...
Una abraçada.
Ja no recordo quin es el nom actual del carrer, però si des del 1840 no hi ha hagut "represàlies" infernals, dubto que en els temps actuals es produeixin, je,je,je.
EliminaUna abraçada
Je je , Genial !!!
ResponEliminaPetons.
Anna
Es tan genial el nom del carrer com el fet de mantenir la placa després de més d'un segle i mig.
EliminaUna abraçada
Ostres Josep, quina perla que m'havia perdut!!
ResponEliminaEstà bé el detallet de la creu dibuixada, serà per a compensar, que tothom si pugui sentir còmode, els d'un i altra bàndol.
Una abraçada.