Òndia, Josep!: Ja spas que no sóc dels de fer la rosca a ningú, pel que pots tenir el convenciment que no ho faig si et dic que crec que et superes cada dia. Tens un ull molt especial a l'hora d'enfocar ambients, detalls (com aquest), contrasts...
Enric, Ja saps que a casa nostra som uns admiradors de Roma i Grècia entre d'altres cultures antigues. L'escultura és una part fonamental del clssicisme i mai ens deixarem de sorprendre davant la qualitat d'aquestes autèntiques obres d'art festes de marbre o pedra, però amb els mil i un detalls plasmats de manera tan meravellosa. Una abraçada
I és clar que tenia clar de la vostra sensibilitat envers el que tan encertadament anomeneu “les pedres”, però saber-ho transmetre, en aquest cas en forma de fotografia, és el que em provoca admiració i agraïment, i és per això que en l'anterior comentari que he enviat anteposava que els meus mots no eren, ni de bon tros, afalacs.
...i mai millor dit. Josep, amb aquesta aproximació ho deixes ben palès. La quantitat de detalls que podem apreciar en tant poc espai. A més de les arrugues es pot distingir la textura de la "tela". Fantàstica. Una abraçada.
Els detalls de les escultures gregues i romanes son fantàstics, el problema es quan veus en un museo centenars de peces i naturalment, quan en portes unes quantes de vistes ja no en fas cas dels detalls de la resta. A mi particularment em fascinen els plecs de les robes i túniques, les trobo senzillament meravelloses.
Òndia, Josep!: Ja spas que no sóc dels de fer la rosca a ningú, pel que pots tenir el convenciment que no ho faig si et dic que crec que et superes cada dia. Tens un ull molt especial a l'hora d'enfocar ambients, detalls (com aquest), contrasts...
ResponEliminaL'enhorabona!
Enric,
ResponEliminaJa saps que a casa nostra som uns admiradors de Roma i Grècia entre d'altres cultures antigues. L'escultura és una part fonamental del clssicisme i mai ens deixarem de sorprendre davant la qualitat d'aquestes autèntiques obres d'art festes de marbre o pedra, però amb els mil i un detalls plasmats de manera tan meravellosa.
Una abraçada
I és clar que tenia clar de la vostra sensibilitat envers el que tan encertadament anomeneu “les pedres”, però saber-ho transmetre, en aquest cas en forma de fotografia, és el que em provoca admiració i agraïment, i és per això que en l'anterior comentari que he enviat anteposava que els meus mots no eren, ni de bon tros, afalacs.
ResponEliminaTens tota la raó, ja sapos que radera les "pedres" nosaltres perdem la xaveta i quan ens trobem amb meravelles com aquesta encara més.
Elimina...i mai millor dit.
ResponEliminaJosep, amb aquesta aproximació ho deixes ben palès. La quantitat de detalls que podem apreciar en tant poc espai. A més de les arrugues es pot distingir la textura de la "tela". Fantàstica.
Una abraçada.
Els detalls de les escultures gregues i romanes son fantàstics, el problema es quan veus en un museo centenars de peces i naturalment, quan en portes unes quantes de vistes ja no en fas cas dels detalls de la resta. A mi particularment em fascinen els plecs de les robes i túniques, les trobo senzillament meravelloses.
EliminaAquesta arruga de pedra no solament es bella si no que és una autentica obra d’art, com saber-la captar tan bé, et felicito
ResponEliminaUna abraçada
Tens tota la raó, son autèntiques obres d'art!
Elimina