 |
| Cafeteria del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Plaça Nova, Barcelona (Barri Gòtic) |
.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barri gòtic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barri gòtic. Mostrar tots els missatges
divendres, 26 d’abril de 2019
dilluns, 22 d’abril de 2019
dissabte, 20 d’abril de 2019
dijous, 18 d’abril de 2019
ENTRE COL·LEGUES
 |
| Satan's Coffee del Carrer de l'Arc de Sant Ramon del Call, Barcelona (Barri Gòtic - El Call) |
dimarts, 16 d’abril de 2019
dissabte, 13 d’abril de 2019
divendres, 12 d’abril de 2019
dimarts, 9 d’abril de 2019
dilluns, 8 d’abril de 2019
divendres, 5 d’abril de 2019
dissabte, 30 de març de 2019
dijous, 28 de març de 2019
dimecres, 27 de març de 2019
dimarts, 26 de març de 2019
divendres, 22 de març de 2019
dijous, 21 de març de 2019
dimarts, 19 de març de 2019
QUADRES VICHY
 |
| Plaça del Pi, Barcelona (Barri Gòtic) |
La tendència va sorgir al segle
XVII en els interiors de la regió francesa de la Provença. En un primer moment,
l'estampat s'utilitzava en estovalles i tovallons. Però des de 1946, en l'època
de la postguerra, es va començar a afegir aquest tipus de quadres a les camises
dels homes i dones que treballaven en el camp. A mitjans del XX va saltar de
l'àmbit domèstic a la moda gràcies al dissenyador francès Jacques Esterel. El 1959 va crear per al casament de Brigitte
Bardot i Jacques Charrier un original vestit de núvia amb estampat de quadres
Vichy a rosa i blanc i detalls d'encaix. El modista es va saltar tots els
estereotips sobre el vestuari nupcial de l'època i des de llavors, aquest print
es va associar a la icònica actriu francesa i es va convertir en símbol de
l'eterna feminitat. Avui, l'estampat es reinventa cada temporada per
dissenyadors i per fashionistes al carrer, adaptant-se a qualsevol estil.
La tendencia surgió en el Siglo XVII en
los interiores de la región francesa de La Provence. En un primer momento, el
estampado se utilizaba en manteles y servilletas. Pero desde 1946, en la
época de la posguerra, se empezó a añadir este tipo de cuadros a las
camisas de los hombres y mujeres que trabajaban en el campo.A
mediados del XX saltó del ámbito doméstico a la moda gracias al
diseñador francés Jacques Esterel. En 1959 creó para la boda de Brigitte Bardot
y Jacques Charrier un original traje de novia con estampado
de cuadros Vichy en rosa y blanco y detalles de encaje. El modisto se saltó
todos los estereotipos sobre el vestuario nupcial de la época y desde
entonces, este print se
asoció a la icónica actriz francesa y se convirtió en símbolo de la eterna
feminidad. Hoy, el estampado se reinventa cada temporada por diseñadores y
por fashionistas en la calle, adaptándose a cualquier estilo.
Informació extreta del blog
www.elattelier.com/como-surgio-la-tendencia-de-los-cuadros-vichy/
dissabte, 16 de març de 2019
dissabte, 9 de març de 2019
LA CIUTAT DELS JUEUS
 |
| Carrer de Marlet, El Call de Barcelona (Barri Gòtic) |
El Call de Barcelona és el sector de l'actual barri Gòtic que antigament havia estat el barri jueu de Barcelona. Hi predomina encara avui en dia un estil semblant a molts calls jueus de Catalunya.
Recentment s'hi ha descobert una sinagoga antiga, actualment oberta al públic. La seva densitat de població era la més alta de Barcelona, i els seus edificis els més alts de la ciutat. Tenia dues portes i disposava de dues sinagogues, un magatzem de gra i una carnisseria. S'han documentat oficis com el de coraller, sastre i seder.
La comunitat jueva va residir al call fins al 1391, quan fou assaltat amb el resultat de tres-cents morts. Els habitants que es van refugiar al Castell Nou van ser obligats a convertir-se a la religió catòlica, dispersats o morts. El cementiri de Montjuïc de la comunitat jueva medieval de Barcelona, està documentat com a mínim del segle IX fins al segle XIV El Call fou abandonat el 1391, arrel de l'expulsió dels jueus de la Península Ibèrica.
El Call de Barcelona es el sector del actual barrio Gótico que antiguamente había sido el barrio judío de Barcelona. Predomina todavía hoy en día un estilo parecido a muchos barrios judíos de Catalunya.
Recientemente se ha descubierto una sinagoga antigua, actualmente abierta al público. Su densidad de población era la más alta de Barcelona, y sus edificios los más altos de la ciudad. Tenía dos puertas y disponía de dos sinagogas, un almacén de grano y una carnicería. Se han documentado oficios como el de coralero, sastre y sedero.
La comunidad judía residió en el call hasta el 1391, cuando fue asaltado con el resultado de trescientos muertos. Los habitantes que se refugiaron en el Castell Nou fueron obligados a convertirse a la religión católica, dispersados o muertos. El cementerio de Montjuïc de la comunidad judía medieval de Barcelona, está documentado por lo menos desde el siglo IX hasta el siglo XIV. El Call fue abandonado en 1391, a raíz de la expulsión de los judíos de la Península Ibérica.
dissabte, 2 de març de 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)