dilluns, 13 de desembre del 2010

CIUTAT DE LA JUSTÍCIA

6 comentaris:

  1. ja saps que m'agrada fotografiar edificis, sobretot edificis moderns de línies rectes i repetitives com aquests edificis de la ciutat de la justícia. no hi he estat mi, però m'has fet venir ganes d'anar-hi (només de turista, eh?).
    a veure si vens un dia al 22@, que t'inflaries de fer bones fotos com aquestes.
    una abraçada

    ResponElimina
  2. Ho tinc pendent això d'anar al 22@. Crec que no trigaré massa a agafar la càmera i tornar-me boig fent clic-clac.

    ResponElimina
  3. Perfecte Manel, el dia que m'hi posi t'aviso prèviament a veure si coincidim, estaria molt be.

    ResponElimina
  4. Precisament no fa ni una setmana que em vaig trobar al tren, camí de Barcelona, amb una amiga de Badalona que hi treballa, a la Ciutat de la Justícia i, a part de l'emplaçament (des de Badalona i amb tranport públic és un pal arribar-hi), em va dir que els edificis estan molt mal acabats i la funcionalitat, pensada amb els peus. Només dos exemples: En cap jutjat hi ha cadires perquè el públic pugui seure mentre s'espera, i a l'únic lloc on hi ha lavabos pel públic és a la planta baixa, ja que els que hi ha a cada pis són d'ús exclusiu pels empleats que tenen una targeta per poder-hi accedir. Deú n'hi do, oi? :))

    ResponElimina
  5. Enric, tens tota la raó, vivim en una societat en que tot es "façana" i poc importa el que hi ha dins i quina finalitat té.
    Ara bé, sense que sembli que disculpo aquests dissenyadors que tan agraden als nostres polítics (perquè serà?), crec que sempre s'han fet coses similars. Sense anar més lluny, Gaudi era un artista immens, però intentar asseure's en una de les seves "meravelloses" cadires era un autèntica tortura, i els "pobres" Güell, Batlló, Milà o Vicens anar pagant "trinco trinco" les genialitats, que això si, donaven molt prestigi.
    El tema de la Ciutat de la Justícia (i altres) però, no es d'incomoditat, sinó de falta de visió i previsió tenint en compte que també treballen amb pressupostos milionaris, però es clar, com dèiem al principi, tot es façana!

    ResponElimina